Amb motiu dels treballs previs a la redacció del projecte que ha de contemplar la reforma de la Plaça de la Vila d’Almacelles, s’han iniciat ja les prospeccions geotècniques per determinar les característiques del sòl d’aquest àmbit.
Aquesta reforma pretèn reestructurar per complet aquesta gran plaça i fer-la més accessible als vianants, restringir el trànsit rodat i condicionar-la per dotar-la de més i millors serveis, així com possibilitar un sistema de drenatge que elimini les humitats de les cases del voltant de la plaça. Del fet que s’elimini a curt i mig termini les places d’aparcament en aquest sector per fer-la més peatonal l’Ajuntament està treballant en dotar d’una àrea d’aparcament de superfície un solar proper a la plaça.
Al mateix temps, aquesta reforma es contempla com una de les fases de condicionament del centre històric, que recentment s’ha catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional per ser l’únic exemple viu de ciutat dissenyada i projectada segons els paràmetres de la Il•lustració del s. XVIII. A més, doncs, de la plaça, també es contempla la reforma d’un tram del carrer Major i del carrer de la Mercè. En aquest sentit, la reforma de la Plaça de la Vila ha d’estar supervisada pel Departament de Cultura qui ha de donar el seu vistiplau en tant que espai especialment protegit i catalogat. El pressupost de la reforma d’aquest tram viari del centre històric puja a 1 milió d’euros que es preveu fer durant aquest any i el proper.
La Plaça de la Vila fou, ja des dels seus inicis, el centre neuràlgic de la població d’Almacelles, refeta durant el segle XVIII segons el projecte de l’arquitecte il•lustrat Josep Mas Dordal i del promotor de l’obra, el comerciant barceloní Melcior de Guàrdia i Matas, que obtingué l’aprovació i concessió de l’obra de mans del rei Carles III. D’aquesta plaça destaca l’església parroquial de Nostra Senyora de la Mercè, les cases que la volten i l’edifici de l’Ajuntament que està situat en l’emplaçament on havia d’haver-se construit el Palau del Senyor i els jardins francesos que s’havien d’haver ubicat en la part posterior del palau, projecte que finalment no va reeixir. No obstant, el 1865 es van iniciar les obres d’un edifici porticat que respectava els cànons neoclàssics de l’època i que, amb aquesta reforma, es vol tornar a donar l’esplendor i la importància que havia d’haver tingut aquella plaça en els seus inicis.