Al mateix temps, i també motivat per aquestes obres, s’ha procedit a traslladar la parada d’autobús que havia establerta davant l’Ajuntament per una altra, habilitada al carrer Ponent, prop de la cruïlla amb la carretera de Sucs (al costat del Parc de Bombers).

Aquesta mateixa iniciativa ja es va dur a terme amb el trasplantament de tots els arbres que hi havia en l’antic pati de la caserna de la Guàrdia Civil quan es va enderrocar.

D’aquesta congelació s’exceptuaran únicament la taxa d’escombraries, el cinema i les piscines municipals que són, en els primers casos concessions externes i/o serveis deficitaris, en els quals només se’ls aplicarà l’increment que suposi l’IPC català. Cal dir que des de l’any 2004, només s’ha anat aplicant les pujades de l’IPC que pertocaven.

Aquestes obres d’urbanització se centraran en l’ampliació de les voreres, la substitució de tot l’enllumenat i mobiliari urbà en aquest tram viari i l’adequació integral de la plaça de la Vila, transformant els diferents nivells existents en l’actualitat en un de sol a nivell del carrer, conformant-se un sol espai de grans dimensions apte per a multitud d’usos lúdics i culturals. Així mateix, també s’adaptaran els desnivells per adequar noves zones verdes. Cal esmentar que aquest nou espai, i en homenatge a l’arquitecte Josep Mas Dordal qui concebí el disseny urbà de la nova Almacelles del set-cents, tindrà definit amb llambordes de diferents mides i colors els contorns que va dissenyar pels jardins d’estil francès que va preveure ubicar prop d’aquest espai i que, finalment, no es van poder dur a terme.
 
Cal esmentar que aquesta obra, amb un pressupost d’1.050.000 euros està finançada íntegrament per diferents administracions.

Aquesta trobada té com a principal objectiu la difusió i la valorització del patrimoni durant el període de la Il·lustració (s. XVIII), en base a un seguit de seminaris científics i de divulgació sobre el patrimoni de la Il·lustració europea. En aquest cas, Barcelona recull el relleu de Guatemala City, que el va organitzar l’any 2008.

Així doncs, s’espera la visita a Almacelles, entre altres, del director i president de l’AICEI (del qual Almacelles també en forma part, conjuntament amb una vintena més de ciutats d’arreu del món que tenen aquests vincles en comú), Sr. Doroteo López i de tots els ponents i seminaristes presents a les jornades tècniques com són: l’historiadora Lourdes Mateo; la llicenciada en Història de l’Art, Montse Villaverde; l’estudiós i expert en urbanisme de la Il·lustració, en Ramon Grau; el Director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro; el Director del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i urbanista, en Joan Roca; l’arquitecte i diplomat en Urbanisme, en Jordi Rogent; el Director de l’Edimburgh Worl Heritage, n’Adam Wilkinson; el President de l’Oficina Nacional del Patrimoni Cultural d’Hongria i arquitecte, en Tomás Mezös; el catedràtic del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Ljubljana (Eslovènia), en Matej Kemencic; el llicenciat per la universitat de Londres i Malta i curador del Museu Nacional de Belles Arts de Malta, n’Antonio Espinosa; l’arquitecte i vicepresident de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, en Francisco Taberner; el doctor en Història de l’Art i professor de l’Institut rus d’Història de l’Art de Sant Petersburg (Rússia), n’Ivan Sablin i el doctor en Arquitectura per la Universitat de Coïmbra (Portugal), en Walter Rossa.

En la visita a Almacelles, a més de la signatura en el Llibre d’Honor de l’Ajuntament, per part del president de l’AICEI; hi haurà una posterior recepció al Centre Cultural, on l’arquitecte Sr. Xavier Rodríguez, farà avinent a tots el ponents, de les polítiques de recuperació, preservació i difusió que l’Ajuntament d’Almacelles està duent a terme des de l’any 2004 i que ja han aconseguit la seva principal fita: la recent declaració del centre històric d’Almacelles com a Bé Cultural d’Interès Nacional per part del Govern de la Generalitat, en tant que és un exemple únic de creació d’una ciutat del no-res a partir dels paràmetres del corrent de la Il·lustració del segle XVIII. Aquests elements i patrimoni es pretenen preservar amb la posada en marxa del Pla Especial de Protecció del centre històric, que s’està redactant; la catalogació dels edificis i illes de cases més emblemàtiques, ja recollides en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (vigent des de l’agost de 2007) i la reurbanització de la plaça de la Vila i del tram més cèntric del carrer Major i de la Mercè, amb les obres a punt de començar, obres finançades pel MOPU i pel FEDER.

A més d’aquesta xerrada hi haurà una posterior visita al jaciment de l’Almacelles medieval del Vilot i al Museu d’Arquitectura i Urbanisme “Josep Mas Dordal”, que es preveu obri les seves portes l’any vinent.

En aquesta primera fase de l’actuació, s’ha construït un primer mòdul amb 48 nous nínxols i s’ha procedit a delimitar tot aquest nou espai amb una tanca perimetral, una nova porta d’accés, la plantació d’arbres i el condicionament de la zona verda i l’habilitació de dues zones, amb prop de setanta places d’aparcament.

Està previst que aquesta ampliació s’inauguri el dia 1 de novembre, festivitat de Tots Sants, i que sigui presidida per l’Il·lm. Sr. Jaume Gilabert, president de la Diputació de Lleida, en tant que aquesta administració ha subvencionat una part de l’obra.

El Sr. Mamadou Lo ha estat rebut a l’Ajuntament d’Almacelles per part de l’alcalde de la població, Sr. Josep Ibarz i Gilart, qui l’ha convidat a signar en el Llibre d’Honor i li ha  ofert un regal relatiu al passat il·lustrat de la vila, com una figureta representativa del primer arquitecte de la població del s. XVIII, en Josep Mas Dordal.

Així mateix, també han estat presents en la recepció, a més de l’alcalde i altres regidors de la Corporació; el propi pintor; el president de l’Associació de Senegalesos d’Almacelles, Sr. Adama Dieng i altres representants provincials de la comunitat senegalesa de Lleida. Cal esmentar que la població senegalesa d’Almacelles és de les més nombroses i compta amb un dos-cents individus censats d’aquesta nacionalitat.

Acte seguit, s’ha procedit a mostrar-li el jaciment del poble medieval del Vilot d’Almacelles, on actualment arqueòlegs i voluntaris del Centre Assitencial de Sant Joan de Déu estan treballant en el descobriment d’altres restes de l’antiga població medieval; el Museu d’Arquitectura i Urbanisme que es troba en la fase final d’execució i una tomb pel centre històric de la vila, on se li ha mostrat el patrimoni arquitectònic d’Almacelles. A les 15,30 h. està prevista la inauguració de l’exposició pictòrica del pintor Amadou Loum, amb l’assistència d’una important representació de la colònia senegalesa d’Almacelles i de Lleida. 

El més important d’aquest accés a l’aeroport, tot i que sigui provisional, és que es tracta d’una via de 6 metres d’amplària i de doble carril que, a la vegada farà les funcions de variant del nucli agregat de la Saira. Aquest accés permetrà una connexió de l’aeroport de Lleida amb l’A-22 per la banda d’Almacelles amb una distància aproximada d’uns 5 Km. Cal esmentar que el nucli de la Saira és el nucli habitat més proper a l’aeroport del que tan sols la separen uns 800 metres en línia recta des de la pista central de l’aeròdrom.

Aquesta variant est de la Saira ha estat una llarga reivindicació dels veïns d’aquest nucli agregat d’Almacelles, ja que fa temps que demanaven un pas alternatiu per treure el trànsit rodat pesant i agrícola que diàriament circula pel centre urbà de la Saira i que, d’un temps ençà s’ha anat incrementant considerablement.

Cal fer avinent que el principal accés a l’aeroport des de l’A-22 és el que hi ha previst des de l’enllaç “Almacelles-est Aeroport de Lleida” de l’A-22 i que permetrà la connexió d’aquesta autovia amb el Parc Industrial de Suport Aeroportuari del Pla d’Almacelles i l’esmentat aeroport. Aquesta connexió es farà mitjançant una via ràpida de 10 metres d’amplària. Aquest projecte està en fase de redacció i ha estat llargament reclamat per l’Ajuntament d’Almacelles ja que serà la principal connexió entre l’autovia, la zona est del nucli urbà d’Almacelles, el polígon de suport aeroportuari que promou l’INCASÒL i l’esmentat aeroport.

Rebut en primera instància per l’alcalde d’Almacelles Josep Ibarz, va passar a continuació a saludar a les Pubilles i l’Hereu, als Regidors de l’ajuntament i altres autoritats provincials i locals, així com a diferents personalitats destacades de la localitat. A continuació va descobrir la placa commemorativa de l’acte i es van efectuar els discursos protocol·laris de l’alcalde i de l’Honorable Conseller. S’ha de ressaltar el compromís del Sr. Jordi Ausàs a assumir el finançament de l’ascensor de l’ajuntament, que ha de permetre un servei de major qualitat a tots els veïns d’Almacelles, en les gestions que precisin personar-se en les plantes superiors de l’ajuntament.

Acabats els discursos, el Conseller va efectuar una visita al consistori començant per la planta baixa, on s’ha establert l’atenció al públic i on va poder contemplar els dos frescos pintats per l’artista de Tàrrega, Josep Minguell, que representen, l’Almacelles medieval desapareguda en la Guerra dels Segadors i l’altre la nova Almacelles nascuda en el Segle XVIII, el segle de les Llums, en plena esplendor del període de la Il·lustració i en el qual va ser creada la nova Almacelles, que li van ser explicats pel propi artista.

Va seguir la visita per la segona planta on estan installades les oficines tècniques i on va rebre l’explicació detallada de les reformes efectuades, per a continuar mes tard per la primera planta, on va acabar en el despatx de l’alcalde per a signar en el llibre d’honor del municipi, rebent la figura representativa de l’arquitecte Josep Mas Dordal per part de l’alcalde Josep Ibarz.

En una breu roda de premsa i davant les preguntes dels periodistes va remarcar que, en referència als referèndums per la independència de Catalunya, convocades en diverses localitats catalanes, aquests són una resposta de la societat civil catalana, formada per mes de 40,000 entitats de les quals 15.000 com a mínim estan actives, les quals tenen autonomia suficient per a convocar-les i en la qual els ajuntaments no poden intervenir per prescripció legal.

En referència a les manifestacions de la Ministra Salgado sobre la implicació que han d’adoptar els ajuntaments davant la crisi, va manifestar que la ministra no pot demanar una major implicació dels ajuntaments, quan han estat precisament els ajuntaments els quals han efectuat durant els últims anys un gran esforç per a oferir uns serveis a les seves localitats, que en molts casos no eren competència dels consistoris. La Llei de finançament local, vigent des de l’època antidemocràtica, segons paraules del Conseller, ha de ser modificada i adaptada a les noves necessitats amb la finalitat de dotar-la entre tots – Estat i Generalitat- del finançament adequat als temps moderns que vivim. Ausàs també va recordar que les competències en Cooperació Local pertanyen a la Generalitat, per la qual cosa l’estat hauria d’establir acords amb la Generalitat perquè exercís com pont en els acords amb els ajuntaments catalans.

Altre aspecte sobre el qual es va pronunciar el Conseller va anar sobre l’estat que es troba el desenvolupament de les vegueries, que durant aquesta pròxima tardor seran aprovades pel Govern i es presentaran en el Parlament per a la seva tramitació, discussió i posterior aprovació. La implantació de les vegueries és un nou pas per a desplegar l’Estatut de Catalunya i representa un model propi d’organització territorial, que comporta la desaparició de les Diputacions Provincials.

La visita del Conseller va acabar amb un refrigeri en els porxos de l’ajuntament al que estaven convidats tots els almacellencs que van voler sumar-se a aquesta festa de la inauguració de les reformes de l’ajuntament i en la qual van poder visitar totes les dependències, al celebrar-se una jornada de portes obertes.

La importància d’aquest jaciment és que hom pot contemplar com era una vila medieval, perfectament preservada en els seus carrers, places, murs i fonaments de les cases al quedar arrasada durant la Guerra dels Segadors i, posteriorment, despoblada durant cent anys. La sedimentació de les terres del turó del Vilot va enterrar tots aquests vestigis i no va ser fins unes actuacions arqueològiques, que es van realitzar fa uns cinc anys, que van sortir a la llum tot el que s’amagava en uns terrenys propers a una abocador de runa que es pretenia recuperar com a parc urbà del municipi.

Hom podrà veure els empedrats dels carrers, places i patis interiors de les cases; les estances, els forns ceràmics, etc. i com vivien els almacellencs de l’època medieval.